La recerca liderada per la catedràtica Helena Coch sobre la vulnerabilitat tèrmica a Barcelona, destacada a 'El País'

La periodista Lorraine Delorenzo recull l’anàlisi de la investigadora del nostre Departament, qui proposa recuperar solucions tradicionals com l'ús nocturn dels terrats davant l'impacte de les onades de calor al barri del Raval.

Barcelona, 9 de juliol de 2026 – L'impacte del canvi climàtic i l'increment de la freqüència de les onades de calor a les grans ciutats centren actualment gran part de les línies de recerca en l'àmbit de l'urbanisme, la sostenibilitat i l'edificació. En aquest context, el diari El País ha publicat una extensa crònica de la periodista Lorraine Delorenzo titulada “El Raval, el punto de Barcelona más vulnerable al calor: ‘Por las noches se debería hacer un mejor uso de los terrados’”, on es destaca de manera central la feina de la Dra. Helena Coch Roura, catedràtica i investigadora del nostre Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (ETSAB - UPC).

Un diagnòstic alarmant per a l'habitatge urbà

El reportatge es fa ressò d'una investigació de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), coordinada directament per la professora Coch, la qual conclou de manera preocupant que un de cada quatre llars de Barcelona és vulnerable a les onades de calor. Dins d'aquest teixit urbà, el barri del Raval es posiciona com una de les zones amb els pitjors indicadors de tota la capital catalana.

Segons detalla la Dra. Coch, l'anàlisi d'aquesta vulnerabilitat requereix avaluar de forma creuada factors crítics com la densitat urbana, el potencial de ventilació creuada de les estructures residencials i la proximitat real a refugis climàtics; paràmetres en els quals el Raval obté uns resultats manifestament deficients. El barri pateix una combinació complexa d'alta densitat poblacional (uns 43.370 habitants per quilòmetre quadrat, gairebé el triple de la mitjana barcelonina) i una transformació morfològica interior: molts habitatges històricament grans s'han anat fragmentant en pisos més petits, disminuint greument la seva capacitat de ventilació natural.

La física urbana: la importància de la radiació cap al cel

Des d'una perspectiva estrictament tècnica i termodinàmica, l'arquitectura del Raval —caracteritzada per carrers estrets i edificis alts— dificulta el correcte refredament de la ciutat durant el període nocturn. La professora Coch ho explica de manera molt didàctica en l’entrevista concedida al diari:

“De les coses més importants que tenim per refrescar la ciutat és el cel”.

Aquest principi físic respon al fet que, com més gran és la porció de cel visible des d'un edifici, més gran és la seva capacitat per alliberar mitjançant radiació la calor acumulada a les seves estructures durant les hores d'insolació diürna. En zones tan denses com el Raval, aquesta "finestra" d'evacuació tèrmica cap a l'atmosfera queda pràcticament anul·lada a nivell de carrer o en els pisos inferiors.

Solucions passives i tradicionals: el retorn als terrats

Davant la necessitat urgent d'adaptació arquitectònica sense caure en dependències energètiques insostenibles, la Dra. Helena Coch proposa recuperar mètodes tradicionals altament eficients ja utilitzats de forma mil·lenària per cultures de climes àrids o desèrtics, com les del nord d'Àfrica. En aquests entorns, l'ús comunitari dels terrats durant les nits és una pràctica habitual, en tractar-se d'espais totalment oberts que permeten aprofitar al màxim la ventilació natural.

“A les nits es deuria fer un millor ús dels terrats. És una solució més eficient i similar a la que coneixem de posar les cadires a les portes de casa”.

Malauradament, aquesta proposta xoca sovint amb la realitat actual de moltes comunitats de veïns on els terrats romanen tancats sota clau per motius de seguretat o regulació interna, privant la població d'un espai de protecció i confort tèrmic que és del tot bàsic.

Amb la difusió d'aquestes investigacions en mitjans de premsa de gran abast, el Departament de Tecnologia de l'Arquitectura de l'ETSAB-UPC reafirma un cop més el seu lideratge i compromís en el desenvolupament de solucions habitables, sostenibles i resilients davant dels reptes socials i climàtics reals que pateixen els nostres barris.

Pots llegir-ne l'article sencer i original en el següent enllaç - EL PAÍS - 2 de juliol de 2026